L'Ètica de les professions.

Com ja hem explicat aquí i aquí, el proper divendres 15 de març, a les 9. 30 h, tindrà lloc a l'auditori de Can Fabra la xerrada de Begoña Román  "Educar en temps convulsos; sobre ètica i treball en equip".

Si en l'última entrada d'aquest blog us vam mostrar un vídeo en el que Begoña Roman parla sobre els pilars ètics de la construcció del  futur, avui us volem oferir un breu fragment  del seu treball "L'ètica de les professions i organitzacions en l'àmbit dels serveis socials". 

Hem seleccionat la primera part de la introducció on, creiem que es plantegen més preguntes que respostes. No podem amagar que el nostre propòsit és aconseguir despertar el vostre interes perquè no us en podeu estar de venir...

Diu Begoña Román, entre moltes altres coses:


"L’objectiu d’aquest article és explicitar les directrius fonamentals que haurien de guiar l’ètica dels professionals i les organitzacions en l’àmbit dels serveis socials. Els canvis socials y legislatius, les societats multiculturals en què vivim, la necessitat d’aclarir el model de ciutadà al que es destinen els serveis socials i la complexitat de la pròpia ètica que ha de distingir els seus àmbits d’actuació (ètica personal, cívica, professional i organitzativa) són, entre d’altres, motius que demanen aclariments en l’ètica dels professionals i les organitzacions també en els serveis socials. 

El multiculturalisme, el pluralisme moral, l’individualisme contemporanis no faciliten però el compartir un vocabulari moral que necessitem (el be segons qui?). A més, al nostre mon tan canviat i canviant seguim fent servir un vocabulari moral forjat en segles anteriors sense compartir però els referents a les que les paraules justícia, be, deontologia, excel·lència, virtut, felicitat, etc. nomenen. A vegades el vocabulari moral se’ns queda obsolet i deixem de nombrar alguns mots perquè sonen a ranci (virtut, honor, fraternitat). Altres vegades són nous els problemes i requereixen nous mots o nous significats (societat civil, solidaritat). I el resultat de tot això és que no ens entenem sobre coses de les que no podem deixar de parlar perquè tenen a veure amb les persones, amb un món just, amb una vida bona, i amb el sentit de tot plegat.

Les ètiques aplicades (bioètica, ètica de l’empresa, etc.) sorgeixen als anys 70 precisament perquè apareixen problemes que requereixen acords ètics, consensos sobre el que considerem tots bo, dolent, just, digne etc., perquè necessitem recuperar la nostra capacitat de posar el pensament en l’acció concertada, hem de regenerar el nostre vocabulari moral i les nostres reflexions ètiques. Iniciem el s. XXI amb una gran crisis en la què la confiança és una clau fonamental per a sortir-ne airosos. Però la confiança d’avui, la de la societat del coneixement, no pot radicar en una fe cega pròpia de la Edat Mitjana, ha de ser una confiança basada en assumir que som lliures i responsables, per a lluitar per qui volem ser; i ha de ser una confiança basada en el coneixement, on els professionals i les seves organitzacions tenen molt a aportar.

La incidència de la sort en una persona és inversament proporcional al nivell de justícia de la societat on viu: és tenir “mala sort” ser discapacitat, o patir un malaltia que et condemna a la dependència, però seria a més injust que aquesta qüestió atzarosa el condemnés a un tracte indigne. La forma com una societat tracta a les persones dependents diu molt del seu nivell de solidaritat. I, recordant J. Rawls (1) i el seu vel de la ignorància, tothom triaria, si desconegués la seva loteria biològico-social, viure en una societat justa i solidària abans que en una societat “tómbola”. En aquella, els més avantatjats per la loteria biològico-social han de coadjuvar a disminuir les desavantatges dels menys avantatjats per aquella loteria; en una societat tómbola regna la llei de la jungla, d’animals, i en ella no té sentit parlar ni d’ètica, ni  de dignitat humana, en ella els dependents, o els discapacitats, per exemple, són exclosos per simple “selecció natural”. "

(1) RAWLS, J. (1980): Teoría de la justicia, Madrid, F.C.E.2