Creant Comunitat educativa a Baró de Viver: "La finestra dels moments feliços" Entrevista amb Anna Luna

Com ja sabeu, la Xarxa d'Atenció a la Petita Infància de Sant Andreu aposta decididament per la col·laboració entre tots els agents (professionals, socials i familiars) que intervenim en la criança de les nostres nenes i nens de 0 a 3 anys.

Un dels projectes que mostren l'eficiència d'aquesta aposta és el que va tenir lloc, de l'octubre al desembre del 2012 a l'escola Baró de Viver : "La finestra dels moments feliços", que tenia com a objectiu l'acolliment de les famílies i els infants a P-3 i per tant a la pròpia escola.
Ens en parla l'Anna Luna Muns, directora del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP- Rella) del nostre districte.
L'Anna Luna,  i l'entitat que dirigeix és, a més, una de les fundadores de la Xarxa 0-3 de Sant Andreu i forma part de la secretaria tècnica, d'aquesta.

- En primer lloc, Anna, ens pots explicar una mica què és el CDIAP?

- Els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç som un servei  d'atenció als infants de 0 a 6 anys i a les seves famílies  que treballa en permanent coordinació amb d'altres professionals (Serveis Socials, EAP, escoles bressol, pediatria, escoles infantils) per detectar i donar assistència a nenes i nens que, sigui pel motiu que sigui, (biològic, psicològic o social) necessiten ajut per assolir un desenvolupament de les seves capacitats cognitives i motrius.
Es un servei gratuït per a les famílies compost per un equip interdisciplinar. Hi ha especialistes en fisioteràpia, logopèdia, treball social, psicologia i neuropediatria entre d'altres. Aquesta diversitat ens permet atendre qualsevol tipus de trastorn a partir d'una intervenció global en les necessitats de l'infant i la seva família.

- Com va néixer el projecte "La finestra dels moments feliços" ? 

Sempre hem tingut, des del CDIAP, un especial  interès per "acompanyar" els infants i les famílies amb problemàtiques socials, especialment als barris de Trinitat Vella, Bon Pastor i Baró de Viver que són, al nostre districte, els que pateixen condicions socio-econòmiques més dures.

Vam constatar, junt amb l'EAP (Equip d'Assesorament i Orientació Psicopedagògic) i la pròpia escola, que hi havia a Baró de Viver un problema d'absentisme escolar en la franja de P-3 i vam elaborar un projecte per afrontar-lo de forma global, intentant incidir tant en els infants com en les seves famílies.

- En què va consistir aquest projecte?

- Bé, cal començar per dir que va ser un projecte realitzat amb col·laboració amb l'EAP i, evidentment, amb els professionals de l'Escola de Baró de Viver...
El nostre propòsit era aconseguir crear un clima de confiança i seguretat, tant per als infants, que a l'entrar  de nou a l'escola s'enfronten a un àmbit nou i desconegut, com per a les seves famílies que havien de poder percebre l'escola com un espai acollidor, participatiu, amable i convenient per als seus fills.
  

 A partir d'aquest objectiu vam escollir l'eina: La psicomotricitat ens permetia abordar aquests reptes creant un espai i un temps de joc comú per a nens, pares i professionals. Així els nens se sentien acompanyats per la família en el procés d'anar-se vinculant amb els professionals de l'escola i amb els altres nens.
Alhora, als pares i mares els permetia viure l'escola com un espai que els acollia , els permetia conèixer les altres famílies i establir-hi vincles, i viure la realitat de l'escola. 

- Com era el dia a dia del projecte?

Doncs la primera fase era el que vam anomenar "Ritual d'entrada". Els adults i els infants entraven junts  i hi havia un temps per preparar-se, treure's les sabates.... En aquesta fase els adults estaven pendents dels seus propis infants però ja a dins de l'escola i en concret del gimnás.

La segona fase era la del joc. Durant 45 minuts adults, professionals de l'escola i pares i mares, acompanyats per la nostra psicomotricista Pilar Crespo i per la nostra psicòloga Eugènia Valls, desenvolupaven un espai de joc lliure que permetia, a part del treball psicomotriu pròpiament dit, crear un clima de grup positiu i participatiu que afavoria la relació entre tots.

La tercera fase era la recollida i separació. Amb una música suau, es recollia tot el material que s'havia utilitzat i, entre tots (adults i infants) es deixava l'espai tal i com s'havia trobat. Això ens ajudava a crear un sentiment de corresponsabilitat amb l'espai comú que és l'escola.

Desprès venia un moment per canviar-se de nou i preparar el moment de la separació d'adults i nens... Aquí de nou cada adult interactuava amb el seu infant.

Per acabar el moment de la representació on els nens anaven a la classe i treballaven les experiències viscudes per mitjà del dibuix i la verbalització. D'aquesta manera s'aconseguia el que nosaltres anomenàvem: Del plaer d'actuar al plaer de pensar.

Al mateix moment les mares passaven a la biblioteca de l'escola, on, a partir de les situacions concretes de la sessió es posaven en comú les dificultats, els dubtes o les descobertes que aquesta havia aportat als adults respecte als seus fills i a la seva condició de pares.

 
- Quina valoració en feu d'aquest projecte?

-Molt positiva. Es van aconseguir tots els objectius que ens havíem plantejat i el que és més important; crec que tots els que hi vam participar vam aprendre molt els uns dels altres, alhora que ens vàrem emocionar per les situacions viscudes.
Estic convençuda que projectes d'aquest tipus ajuden a crear comunitat educativa i no només des de la teoria sinó des de la vivència, aconseguint que els professionals ens sentim col·laborant els uns amb els altres i traient més profit del nostre fer.

- Moltes gràcies, Anna.  



Nota: Us podeu posar en contacte amb el CDIAP -Rella de dilluns a divendres de 8h a 19h.
carrer Manigua, 45-47
Tel. 93 352 00 14
 mail: rella@osas.cat